La màquina del possible impossible és una reflexió sobre els limitis de la interactivitat i les estructures de poder generades per les màquines.
La nostra màquina podria funcionar només a través d’una col·laboració coreográfica entre més persones: només quan tres persones apretan al mateix temps tres botons la màquina comença a parlar absurdidades…
Aquest aparell, maquinari social i/o programari poètic, limita en els marges del que és una obra i una màquina, ja que a pesar de representar una experiència estètica, podria ser considerada també com un instrument facilitador de la interacció entre persones.